Avui fem una parada en la nostra ruta etològica per trobar-nos amb Jordi Serrallonga.
Jordi Serrallonga és arqueòleg, naturalista, escriptor, guia d’expedicions, professor de Prehistòria i Evolució Humana a la Universitat Oberta de Catalunya i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (http://www.jordiserrallonga.com/Jordi_Serrallonga/Inicio.html)
Sabem que és un gran apassionat de Darwin, i donat que en aquests moments ens trobem de ruta per la història de l’etologia, és un luxe poder-nos parar a conversar amb ell.
Ruta Etològica: Qui va ser Charles R. Darwin?
Jordi Serrallonga: Un geni… el meu heroi. Un personatge atípic. Malgrat tot, i pel que fa a les seves primeres passes, no trobem cap tret que el faci diferent al de la resta de nens noucentistes nascuts en el si d’una una família acomodada anglesa. Sí que li agradava recol·lectar escarabats, però amb un afany únicament col·leccionista. En poques paraules, fou un cavaller victorià que, de forma paradoxal a tot l’enrenou que acabaria provocant dins de l’Església, es va formar com a teòleg a Cambridge. Ara bé, un succés transformaria, per sempre, la seva vida; i és que la veritable carrera «universitària» d’en Darwin foren els cinc anys de navegació a bord del HMS Beagle. Això, junt a una gran capacitat d’observació i entusiasme vers la ciència, acabarien revolucionant la nostra visió del Món. Es convertí en un naturalista capaç d’explicar la Natura des d’una perspectiva, senzillament, genial…
R.E: Per què va ser tant revolucionària la seva teoria de l’evolució?
J.S: Darwin, segons el meu parer, és el naturalista que no només va revolucionar la Història de la Ciència sinó la Història de la Humanitat. Per què? Perquè abans d’ell es pensava que tots els éssers vius havien estat creats, per una divinitat –un dissenyador intel·ligent–, a semblança del que són avui dia. No existia possibilitat per al canvi… la mutabilitat. Arran de les seves recerques, que van desembocar en la publicació de L’Origen de les Espècies l’any 1859 –i que perfeccionaven les idees evolucionistes d’en Buffon, Lamarck, Wallace i el seu propi avi, Erasmus Darwin–, el Creacionisme va ser posat en dubte. Tots els éssers vius, inclosos els humans, descendíem i havíem evolucionat a partir d’un ancestre o tronc comú. La vida era capaç de mutar… de canviar.
R.E: Darwin també va escriure l’expressió de les emocions en l’home i en els animals, podria considerar-se com una obra precursora de l’etologia? A quins animals hi va dedicar més atenció?
J.S: Sense cap mena de dubte, considero que aquesta obra de Darwin fou la precursora, al segle XIX, d’una ciència tan moderna i apassionant com ho és l’Etologia; una disciplina que es va consagrar, en el segle XX, gràcies a grans personatges com Lorenz, Tinbergen, von Frisch, Sabater-Pi o Fossey.
Charles R. Darwin no només es va fixar en les expressions i emocions dels animals domèstics –com el gat i el gos– sinó en els primats… De fet, Bibiana, la primera vegada que vàrem coincidir tu i jo –abans de donar-te classes a la universitat– va ser al Zoo de Barcelona. Eres cuidant un petit goril·la. Precisament, em dedico als orígens i evolució de la Humanitat per «culpa» d’un altre petit goril·la: l’Urko. Era al zoo, amb l’escola, i l’Urko es va apropar on jo era assegut. Buscava al nostre monitor… el cuidador que, fins feia molt poc, l’havia estat alimentat i mimant a la nurserie. Vaig mirar directament als seus ulls, i ell als meus, i em vaig preguntar: «per què l’expressió de la seva mirada és tan semblant a la nostra… o la nostra a la d’ells». Així, gràcies a l’Urko, des de la meva infància, vaig descobrir la figura i obra d’en Darwin, i treballo a l’Àfrica a la recerca dels nostres orígens més remots. Darwin em va aportar les respostes; ell explicà la gran semblança entre la conducta humana i la dels gran simis tot dient que compartim un ancestre comú africà. Meravellós.
R.E: Donat que ets un gran expert en Darwin, podries dir-nos alguna curiositat poc coneguda de la seva obra?
Només una? Uff… és gairebé impossible escollir. Darwin, per si no ho sabeu, és el científic amb una major producció escrita conservada: llibres, articles, cartes, etc. Era un treballador nat. Però em portaré bé i esmentaré una curiositat provinent del darrer llibre que va publicar poc abans de deixar-nos, l’any 1882. Uns arqueòlegs (aleshores antiquaris) es van adreçar a ell amb una gran preocupació: els colossals megàlits del conjunt prehistòric de Stonehenge s’enfonsaven. Arribarien a desaparèixer sota terra? Quin era el misteri? M’imagino a Darwin com una mena de Sherlock Holmes; àvid per solucionar enigmes científics de tot tipus. Però ja era gran i sempre tenia articles i monografies pendents d’escriure, i correspondència per respondre. Podia entretenir-se amb la resolució d’un problema, diguem-ne, menor? Ara bé, la curiositat i els reptes el tenien atrapat. Va acceptar el cas i, sense perdre temps, va manar que col·loquessin una pesada roda de molí sobre la gespa del seu jardí. Al bell mig de la roda de pedra, en el forat de l’eix, va situar una barra mil·limetrada. Cada dia, en llevar-se pel matí, anava fins on era la pedra i anotava què havia succeït: efectivament, la roda, de mica en mica, mil·límetre a mil·límetre, s’estava enfonsant. Era el que ell imaginava! Els responsables eren els cucs de terra! Quan perforen el sòl, per tal d’ingerir la terra, estableixen tota una xarxa de galeries soterrànies buides; si, a sobre del lloc on són aquests túnels, hi ha un gran pes –com un megàlit de Stonehenge o una roda de molí– la xarxa col·lapsa i s’enfonsa. Genial! Darwin havia resolt el misteri.
Ara fa molt anys, el primer cop que vaig visitar la mansió i jardins de Down House –la llar dels Darwin–, tenia una clara missió in mente: saber si encara existia la roda de molí. Vaig interrogar a les jardineres i jardiners que, de forma voluntària, mantenen l’indret com a l’època de l’Emma i en Charles Darwin, però no sabien de cap pedra rodona misteriosa. Finalment, un senyor amb vestit i gorra de tweed, i amb altes botes d’aigua –semblava un vell coronel retirat sortit d’una pel·lícula britànica–, em va acompanyar fins molt a prop del lloc on havia deixat unes galledes. «És això?», va preguntar molt educadament. Sí, allà, totalment enfonsada, hi havia la roda de molí d’en Darwin. Visito sovint Down House i haig de dir que, sortosament, avui la pedra forma part d’una audio-guia de luxe (amb la veu, en exclusiva, del gran Sir David Attenborough). És a dir, trobareu fàcilment la roda de molí junt a l’ombra, sempre perenne, d’en Darwin.
R.E: Gràcies Jordi per haver-nos acompanyat!
J.S: Gràcies a tu, Bibiana.
Lectura recomenada:
http://www.editorialuoc.com/regreso-a-galapagos-mi-viaje-con-darwin
Ruta etològica 
Ha estat un plaer llegir la teva entrevista amb Jordi Serrallonga (quin luxe!!!).
Em passejo sovint per la seva web, perquè el vaig tenir de professor d’Història a la UOC. 😉
M'agradaM'agrada